sábado, 14 de septiembre de 2013

DIADA 2013 ... MAM

Octavilla repartida el 11 de septiembre en Barcelona.

Proletaris de tots els països , uniu-vos!

LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA
SON LES ENEMIGUES DEL POBLE CATALÁ

L' imperialisme viu la seva crisi general i última. Crisi que, al bell mig de la guerra imperialista, està castigant al proletariat i als pobles del món, principalment els del Tercer Món . Com tenen la necessitat de sortir de la crisi estan descarregant tot el dolor sobre les masses més pobres, també aquí. Pel turó del poble la lluita no ha cessat, vagues , mobilitzacions contra el desmantellament de la sanitat, de l'educació pública, contra les retallades socials, en defensa del català, contra els desnonaments, arribant les mobilitzacions a ser massives com l'11 de setembre de 2012. En alguns casos la radicalitat d'aquestes mobilitzacions han arribat fins i tot a prendre la forma de guerrilla urbana, com en la vaga d'universitaris de febrer de l'any passat o en la vaga general del 29 -M .

És la història del poble en la seva lluita pels seus drets, inclòs el d'autodeterminació . Va ser el poble armat, la milícia, la que va resistir més de vuit mesos de setge a les tropes del Borbó, mesos resistint al bombardeig d'un exèrcit superior en tropes i en equip . En el bombardeig de Barcelona van caure més de 30.000 bombes. Quan entren les tropes del Borbó es tanquen les universitats catalanes, es deroguen les Constitucions Catalanes i continua el bany de sang i la custòdia de la ciutat rebel mitjançant una fortificació militar.

Amb l'aparició del proletariat modern a més es va a plasmar en cada lluita els dos camins, el del poble i la seva part més conseqüent i combativa, el proletariat, i el de la gran burgesia catalana .

En 1909 quan el govern espanyol crida al reclutament per combatre al Marroc esclata la rebel·lió a Barcelona al crit :Fora la guerra! Que hi vagin els rics! La generositat en la lluita i l'heroisme van estar novament del costat de la classe obrera i del poble que van ser els que van posar la combativitat i els morts .

El 1917, una altra vegada al bell mig de la crisi econòmica, política i social i de la misèria per al poble, la classe obrera organitzada en els seus sindicats, CNT i UGT, convoca una Vaga General, on una altra vegada és el poble armat el que posa els morts. Mentrestant, Cambó, de la Lliga Regionalista, ràpidament informava a Madrid que no tenia res a veure amb la lluita de les masses . Vindran els anys dels pistolers de la patronal i de l'assassinat de sindicalistes .

El 1936 és una altra vegada el poble armat el que atura als feixistes . Amb la derrota de 1939 continua la resistència, anys de guerrilla, de vagues (Seat , tèxtils, transports, estudiants, etc . ) I mobilitzacions . Sobre aquestes lluites, el 1975, es fa públic el "pacte català " . Encapçalen el "pacte" :Jordi Pujol , Josep Pallach, Joan Reventós i la necessària col·laboració de l'esquerra domesticada, el PSUC, amb Solé - Barberà . És a dir els banquers, grans industrials i el revisionisme. El context del "pacte català" és una profunda crisi política i econòmica de l'Estat imperialista espanyol . A la "declaració conjunta " es demana "autogovern" i "llibertats" alhora que demana la "amnistia", la llei de punt final espanyola. De la vaga general i l'Estat d'excepció a Euskadi, del procés als militants d'ETA i FRAP, que serien poc després afusellats, ni una paraula van dir. El "pacte català" tenia l'objectiu de contenir la mobilització de masses i donar una sortida a les seves lluites dins de l'ordre burgès i negociar el lloc de la gran burgesia catalana dins l'Espanya " democràtica" .

Cal aprendre de la història perquè les actuals lluites de les masses i del proletariat no serveixin per tornar a reeditar un altre "pacte català " o per caminar cap a un Estat Català capitalista, amb totes les seves les xacres i misèries per les masses i al servei de una minoria. la classe obrera necessita del seu Partit Comunista, marxista - leninista - maoista per iniciar guerra popular i aixafar tota il·lusió de reforma del capitalisme. el centre de la guerra popular és el Nou Poder, expressat en l'assemblea popular, i la garantia dels drets del poble, el poble armat, la milícia.

Les burgesies espanyola y catalana son las enemigues del poble català!
Visca la constitució o reconstitució de Partits Comunistes maoistes militaritzats!
Visca el maoisme! Fora el revisionisme!
Guerra popular fins al comunisme! 

(Documento traducido:)

¡Proletarios de todos los países, uníos!

LAS BURGUESÍAS ESPAÑOLA Y CATALANA
SON LAS ENEMIGAS DEL PUEBLO CATALÁN


El imperialismo vive su crisis general y última. Crisis que, en medio de la guerra imperialista, está castigando al proletariado y a los pueblos del mundo, principalmente los del Tercer Mundo. Como necesidad para salir de la crisis están descargando todo el dolor sobre las masas más pobres, también aquí. Por la colina del pueblo la lucha no ha cesado, huelgas, movilizaciones contra el desmantelamiento de la sanidad, de la educación pública, contra los recortes sociales, en defensa del catalán, contra los desahucios, llegando las movilizaciones a ser masivas como el 11 de septiembre de 2012. En algunos casos la radicalidad de estas movilizaciones han llegado incluso a tomar la forma de guerrilla urbana, como en la huelga de universitarios de febrero del pasado año o en la huelga general del 29-M.

Es la historia del pueblo en su lucha por sus derechos, incluido el de autodeterminación. Fue el pueblo armado, la milicia, la que resistió más de ocho meses de sitio a las tropas del Borbón, meses resistiendo al bombardeo de un ejército superior en tropas y equipo. En el bombardeo de Barcelona cayeron más de 30.000 bombas. Cuando entran las tropas del Borbón se cierran las universidades catalanas, se derogan las Constituciones Catalanas y continúa el baño de sangre y la custodia de la ciudad rebelde mediante una fortificación militar.

Con la aparición del proletariado moderno además se va a plasmar en cada lucha los dos caminos, el del pueblo y su parte más consecuente y combativa, el proletariado, y el de la gran burguesía catalana.

En 1909 cuando el gobierno español llama al reclutamiento para combatir en marruecos estalla la rebelión en Barcelona al grito: ¡Abajo la guerra! ¡Que vayan los ricos! La generosidad en la lucha y el heroísmo estuvieron nuevamente del lado de la clase obrera y del pueblo que fueron los que pusieron la combatividad y los muertos.

En 1917, otra vez en medio de la crisis económica, políticay social y de la miseria para el pueblo, la clase obrera organizada en sus sindicatos, CNT y UGT, convoca una Huelga General, donde otra vez es el pueblo armado el que pone los muertos. Mientras, Cambó, de laLliga Regionalista, rápidamente informaba a Madrid de que nada tenía que ver con la lucha de las masas. Vendrán los años de los pistoleros de la patronal y el asesinato de sindicalistas.

En 1936 es otra vez el pueblo armado el que para a los fascistas. Con la derrota de 1939 va a continuar la resistencia, años de guerrilla, de huelgas (Seat, textiles, transportes, estudiantes, etc.) y movilizaciones. Sobre estas luchas, en 1975, se hace público el “pacto catalán”. Encabezan el “pacto”: Jordi Pujol, Josep Pallach, Joan Reventós y la necesaria colaboración de la izquierda domesticada, el PSUC, con Solé-Barberá. Es decir los banqueros, grandes industriales y el revisionismo. El contexto del “pacto catalán” es una profunda crisis política y económica del Estado imperialista español. En la “declaración conjunta” se pide “autogobierno” y “libertades” a la vez que se pide la “amnistía”, la ley de punto final española. De la huelga general y el Estado de Excepción en Euskadi, del proceso a los militantes de ETA y FRAP, que serían poco después fusilados, ni una palabra dijeron. El “pacto catalán” tenía el objetivo de contener la movilización de masas y dar una salida a sus luchas dentro del orden burgués y negociar el lugar de la gran burguesía catalana dentro de la España “democrática”.

Es necesario aprender de la historia para que las actuales luchas de las masas y del proletariado no sirvan para volver a reeditar otro "pacto catalán” o caminar hacia un Estado Catalán capitalista, con todas sus las lacras y miserias para las masas y al servicio de una minoría. La clase obrera necesita de su Partido Comunista, marxista-leninista-maoísta para iniciar guerra popular y aplastar toda ilusión de reforma del capitalismo. Lo medular de la guerra popular es el Nuevo Poder, expresado en la asamblea popular, y la garantía de los derechos del pueblo, el pueblo armado, la milicia.

¡Las burguesías española y catalana son las enemigas del pueblo catalán!
¡Viva la constitución o reconstitución de los Partidos Comunistas maoístas militarizados!
¡Viva el maoísmo! ¡Abajo del revisionismo!
¡Guerra popular hasta el comunismo!

Movimiento por el Internacionalismo Proletario Septiembre de 2013

No hay comentarios:

Publicar un comentario